Département de langue et Culture Amazighes
Permanent URI for this collection
Browse
Browsing Département de langue et Culture Amazighes by Title
Now showing 1 - 20 of 1120
Results Per Page
Sort Options
Item Addud n yimdanen i yettmeslayen tutlayt n teɛrabt ɣef temsalt n uselmed n tutlayt n tmaziɣt deg tmurt-nneɣ(UMMTO, 2019) KEBAILI, SABRINA; KRAMDI, FERROUDJAItem Adduden n yiselmaden n tmaziɣt akked yinelmaden n ulmud alemmas ɣef udlisfus n uswir wis ukkuẓ(Université Mouloud Mammeri Tizi-Ouzou, 2022) BAZI, Farida; BENCHABANE, CiliaTutlayt n tmaziɣt tudef ɣer uɣerbez azzayri deg useggas 1995, aselmed-is ur yeqqim ara akken yebda, imi tger asurif ɣer sdat. Abeddel deg unagraw n usegmi i d-yellan deg useggas n 2003, yegla-d s usutteb n kra n wallalen n tsensegmit, ad nebder gar-asen ahilen d yidlisfusen i d-iheyya uɣlif n usegmi i kraḍ n yiswiren. Adlisfus n tmaziɣt ɣur-s azal d ameqqran deg usnerni n tmusniwin n unelmad. Aṭas n yimsikden d yimussnawen n tesnalmudt i yerran lwelha ɣer lexṣas n yigburen n wahilen d yidlisfusen n tmaziɣt, aladɣa deg uswir n ulmud alemmas. Deg umahil-a, neɛreḍ ad d-nesbeggen tilawt n udlisfus n useggas wis ukkuẓ n ulmud alemmas, akken ad d-nerr ɣef yiseqsiyen igejdanen iɣef tbedd tezrawt-a. Ad d-nesmekti, nexdem amahil-a s usentel “Adduden n yiselmaden n tmaziɣt akked yinelmaden n ulmud alemmas ɣef udlisfus n useggas wis ukkuẓ”, i ibedden ɣef kraḍ n yiseqsiyen igejdanen yellan deg tmukrist, aseqsi amenzu d andi ɣef tmuɣli n yinelmaden d yiselmaden n useggas wis ukkuẓ ɣef udlisfus n tmaziɣt, aseqsi wis sin ɣef wuguren i d-ttemlilen deg usemres-is deg uselmed d ulmad. Deg tezrawt-a i nga, nessaweḍ ad d-nessisen timuɣliwin yemgaraden n yinelmaden d yiselmaden ɣef udlisfus akked usemres-is. Akken ad d-negmer ugar n tmuɣliwin d yisallen i yerzan asentel-nneɣ, nheyya-d sin yimseqsiyen, amenzu i yinelmaden, ma d wis sin i yiselmaden n sin wasunen deg lwilaya n Tizi Wezzu (Buzgan d Yiferḥunen). Tuget n yiselmaden iɣer d-negmer isalan d imuzzag n taɣult, imi akk sɛan agerdas n turagt n tutlayt d yidles amaziɣ. Tasleḍt n yiseqsiyen i d-nefka deg yimseqsiyen, tessaweḍ-aɣ ad nẓer igemmaḍ ɣef wayen i nettnadi, imi s umata adlisfus iɣef nga tazrawt ixus deg lebni-s almend n talɣa d tɣra. Ad t-naf yebḍa ɣef kraḍ n yiḥricen i yuran s yisekilen n tira yemgaraden, d ayen ur yettɛawanen ara inelmaden. Iselmaden ur asen-teɛǧib ara talɣa d tɣara n udlisfus-a, d ayen ara aɣ-yeǧǧen ad d-nessentem turda tamezwarut. Ayen yerzan uguren i d-ttemlilen yinelmaden d yiselmaden deg usemres n udlisfus, deg tazwara d iḍrisen i yellan deg-s, imi iselmaden s umata ur ttafen ara ayen ḥwaǧen i uselmed acku ttwatun s tantaliwin-nniḍen n tmaziɣt deg-s tacawit d temẓabit. Iḍrisen-a xussen deg usummen, imi llan wid ur nesɛi ara tugniwin neɣ ur laqent ara, d ayen i ten yeǧǧan ur ttilin ara d imalɣaden. Ma d inelmaden yesɛan adlisfus, semrasen-t i tɣuri n yinzan d yisefra, ula d wi tikwal kan i teqqaren. Tin ɣer-s d iferdisen n tutlayt, xas ttɛawanen anelmad akken ad xedmen asenfar, maca ad naf amur ameqqran n yirmad i yellan ur llin ara deg tgezmin d yisenfaren iwulmen, llan wid ilaqen i tesnawit. S yisalan-a i d-negmer sɣur yinelmaden d yiselmaden, nessaweḍ ad d-nessentem turda tis snat i d-nefka “ Iselmaden d yinelmaden ttemlilin-d uguren deg usemres n udlisfus ”. Almend n yisalan i d-negmer, igburen n udlisfus mačči d ufrinen ilaqen i uselmed deg uswir-a. Aselmed n tutlayt n tmaziɣt, d amaynut deg tmurt n Lezzayer, ɣef waya ilaq ad ilin ugar n yinadiyen ɣef tesnalmudt n tutlayt-a, imi aṭas n wuguren i d-ttemlilen yiselmaden d yinelmaden. Tazrawt-nteɣ terza asentel n udlisfus, nessaram d tin ara d-igen iberdan i tezrawin-nniḍen, ara yilin d afud i tutlayt n tmaziɣt.Item AḌRIS AGELMAN DEG TUTLAYT TAMAZIƔT AGLAM D TESLEḌT(UNIVERSITE MOULOUD MAMMERI TIZI-OUZOU, 2020) NAIT ABDERRAHMANE, RACHIDAItem Agenses d unerni n tugna n tmeṭṭut deg tmedyazt n Si Muḥ Umḥend d Lewnis At Mangellat(Université Mouloud Mammeri Tizi Ouzou, 2021) ƐAMRAREN, SABRINA; AƐǦEǦǦU, NADIYADans notre travail de recherche, nous avons choisi d’analyser le thème de : « La représentation et l’évolution de l’image de la femme chez et Si Moh Oumhend Lounis Ait Manguellat ». Afin de comparer entre les deux poésies ancienne et contemporainne. Ce travail est dévisé en deux chapitres : Chapitre I : Nous avons présenté la vie des deux poètes, et la discographie de Lounis Ait Manguellat, et vers la fin de ce chapitre nous avons essayé de comparer entre la poésie ancienne et moderne. Chapitre II : D’abord nous avons commencé ce chapitre par une analyse thématique, ensuite nous avons extrait l’image de la femme qui convient a chaque poème, et vers la fin nous avons comparé entre la poésie non-chanté de Si Moh Oumhend et la poésie chanté de Lounis Ait Manguellet. La femme est considérée comme un pilier dans la société Kabyle, ou elle joue un rôle très important dedans, c’est pour cela que les poètes lui ont rendu hommage.Item Aglam n yiwudam deg ungal n Belaïd Aït Ali « Lwali n wedrar ».(Université Mouloud Mammeri Tizi-Ouzou, 2024) Drif Imane; Djahmoum HayetDegtazwara nexdem-d tazwert tamatut, deg-s i d-nemmeslay ɣef tsekla taqbaylit tamensayt d tewsatin i d-yufraren seg-s. Nefren-d tawsit-agi n wungal acku d tin i aɣ-yeɛnan, nezwar-d di tmukrist anda d-nefka isteqsiyen ɣef way-deg ara tbedd tezrawt-agi; syen nekcem deg tbadut n tmiḍranin, nsenked-d daɣen ungal Lwali n Wedrar n Belaïd Aït Ali, nexdem-as agzul nessegra-d tameddurt-is s umata. Ixef amezwaru,newwi-d awal deg-s ɣef yiferdisen n wungal d tbadutin-nsen,akken i d-nemmeslay daɣen ɣef tewsit-agi n uglam d acu-tt s umata akked uglam n uwadem imi yerza asentel-nteɣ. Ma degyixef wis sin, yella-d d lsas n tezrawt-agi, neɛreḍ deg-s ad nessufeɣ iwudam igejdanen d yinaddayen i wakken ad nexdem tasleḍt i uglam yesseqdec Belaïd Aït Ali deg-s,ilmend n tulmisin n yiwudam i nesseqdec (rebɛa) :si tama n tfekka, tama n waggag, tanefsit, d tmetti; d wamek i tent-id-yeglem unaggal deg tsektiwin-agi. Nessaweḍ ad negzu belli deg uglam nyiwudam igejdanen Belaïd Aït Ali yemmed-asen si yal tama, abeɛda si tama n waggag d tnefsit ma yella si tama n tfekkaisqdec-it ɣef wasaḍ n teḥkayt Bu Leɣṭuṭ s waṭas, amek yella d wamek yuɣal.Гef way-a ad yeǧǧ meɣri ad t-id-yessugen s tugna igerrzen amzun issers-it-id ɣer rrif n wallen-is; ula d tameṭṭut n wasaḍ Faḍma «Taddadact» ur icuḥ ara deg uglam si yal tama. Ma yella d iwudam inaddayen, llan kra iglem-iten-id akken iwata, ma d wiyaḍur ten-id-yeglim ara d lemaḍi di kra n tsektiwin am tfekka; yernattemcabin aṭas deg tsekta n waggag d tnefsitakked tmetti. Belaïd Aït Ali deg uglam-is i yiwudam n wungal, nerra-d lwelha ɣer tmerna tamaynut d iwenniten i yessexdam yal tikkelt, ibeyyen-d deg-sen assaɣ n umdan d ddin, d acu ilaqen d wacu ur nlaq ara, d ayen izemren ad yili di tilawt s useqdec n umakun d uferriɣ; anda deg taggara ad yuɣal ɣer tilawt ad ileqqem s tmuɣliwin-is. Taneggarut-agi daɣen d tamaynut deg wungal aqbayli. Nufa-d aya abeɛda deg tnekda n «Bu Leɣṭuṭ» asaḍ n wungal, imudd-d timuɣliwin-is deg uglam-ines di yal tasekta, m akken yella d amestajer d ubeddel i as-d-yeḍran mi akken yuɣal d ccix n taddart ɣer Lwali, anda ara ad d-yeglem awadem-agi iwumi tettwakkes tlelli n tudert akken i tt-yebɣa, yettwakkes-as yisem n Lwali; deg-s yessaweḍ unaggal timuɣliwin-is i yimeɣri s yizen yeɛnan aggag d tneflist n tmetti, s yis-s yekkat ad ibeddel tineggura-agi s wayen yelhan d azrilaw d tidet. Ma yella d tanekda n yiwudam tella-d sɣur unaggal s timad-is, d netta i ten-id-yeglem s taɣect n umsawal. Akken daɣen nufa-d aglam yesseqdec fell-asen d aglam usrid acku iglem-iten-id qbala mebla tuzya deg wawal; imeɣri ad yefhem lewṣayef n uwadem s shala. Гer taggara, ad d-nini d akken Belaïd Aït Ali, d yiwen gar inaggalen yessemrasen aglam akken ilaq, yesseqdec-it s tfulka d ccbaḥa i d-yernan i wungal-is.Yesɛedda-d tugna n yiwudam i yimeɣri s tarrayt igarzen, acku yesɛa tazmert n tsekla; yessaweḍ ɣer telqayt n temsal i useqdec-ines i uglam. Nessaram d akken anadi ɣef unaggal-agi ur iḥebbes ara kan dagi, acku aṭas n yisental d tewsatin nniḍen yura deg tsekla mazal ur asent-xdimen ara tasleḍt.Item Agmar d tira n tmezgunin n rradyu. Amedya timezgunin n Ccix Nurdin(Université Mouloud Mammeri Tizi-Ouzou, 2024) Cif Hasni; Mazaghrane LilaAmezgun aqbayli yennerna s gemmu n tsekla taqbaylit, ɣas ulama zik ur llin ara aṭas n ttawilat iwakken ad sawḍen izen-nsen, ladɣa amezgun n rradyu id-yebdan amecwar-is di zman n tṛad, ussan-nni ur asen-fkin ara aṭas n lweqt iwakken ad suffɣen tidwilin-nsen imi d arumi i tt-yeṭṭfen ɣas ulama akken ssawḍen ad sleḥqen izen ilaqen i ugdud-nsen, ama d ayen yeɛnan isallen, timsal n dunit, nif, trebga, yal awal id-nan s wazal-is s lmaɛna-s. Iswi nteɣ di tazwara, d agmar d tira n wayen iwumi nezmer n tmezgunin i yurar Ccix Nurdin, nessaweḍ nura-d mraw d kraḍ n tmezgunin, id-nebder yakan deg yisebtar iɛeddan, nesexdem akk ayen nufa d isali ɣef Ccix Nurdin iwakken ad naru ama d ayen yellan ɣef tudert-is neɣ ageruj id-yeǧǧa umedyaz, ucennay uɣeyyad i tsekla taqbaylit di yal tawsit ladɣa amezgun. Ur nessaweḍ ara ad nexdem tasleḍt i wammud, maca nefka-d tulmisin neɣ timiwa ɣef wammud-agi, nesaweḍ nura-d timezgunin i nufa n Ccix Nurdin acku di tallit-is isekles kan deg yiḍebsiyen (tournes disque) nufa melmi i tent-yesekles, nefka-asent izwal i tmezgunin ur nesɛi ara syin ɣers nexdem agzul i iwulmen yal yiwet. Ccix Nurdin yeǧǧa-d aṭas i tsekla taqbaylit ladɣa deg umezgun, d waṭas i yexdem deg tewsatin niḍen am tmedyazt yessekles aṭas n tezlatin d yisura i d-nuder yakan deg yisebtar nniḍen, deg waya ur yezmir yiwen ad yebder ayen akk yexdem deg yiwen n ukatay neɣ deg yiwet n tezrawt, ɣef waya ad nefk kra n tmukrissin i izezmren ad ilint d inadiyen sya ɣer sdat ɣef uxeddim n Ccix Nurdin ,amedya anadi ɣef tmezgunin n Ccix Nurdin , neɣ tasleḍt n tmezgunin n id-nejmeɛ yakan deg ukatay-agi,anadi ɣef tmedyazt neɣ isura i yurar Ccix Nurdin .Item Agmer n temsaɛreq n temnaḍt n ɛin Lḥemmam d Illula Umalu <>(UNIVERSITE MOULOUD MAMMERI TIZI-OUZOU, 2020) ḤEDDU, ZAHWA; ḤEMMUDI, MASINISAItem Agmer n temseɛraq deg snat n temnaḍin: Larebɛa Nat yiraten d Tizi Ɣennif. Tasleḍt tamesɣanibt(Université Mouloud Mammeri Tizi-Ouzou, 2025) MEZIANE Lila; MALLEK OuizaAzwel n tezrawt-agi-nteɣ d: «Agmer n temseεraq seg snat n temnaḍin Larebεa Nat Yiraten d Tizi Γennif. Tasleḍt tamesɣanibt d tesnalɣant », tawsit-agi n temseεraq i d-nextar ass-agi iwakken ad tili d iswi-nteɣ agejdan, terrayaɣ-d kra ɣer deffir, ɣer umezruy, ɣer wussan-nni n temẓi, wid-nni i aɣ-yeslemden tutlayt d tsekla-nneɣ. Aqeddim amezwaru i d-nedda d tuffɣa-nteɣ ɣer wannar, anda i d-nesqucceḍ tiqnuẓin seg yimawen n yimsulɣa, ama seg yiεeggalen n twaculin-nteɣ, ama d iqriben neɣ d iberraniyen, wa nufa ɣur-s wa ulac. Nessismel akatay-nteɣ ɣef sin n yixfawen, akka: Ixef amenzu, iwumi nsemma: « Awal ɣef temseεraq», newwi-d deg-s awal ɣef wayen akk yesεan assaɣ d usentel-nneɣ, ama d: - Tibadutin n temseεraq d yismawen-nsent sɣur yinagmayen. - Tiwuriwin n temseεraq, tulmisin-nsent d yisental-nsent. - Tignatin n tmenna n temseεraq d useḍru-nsent. Deg yixef wis sin, nezrew ammud-nteɣ n temseεraq seg tama n uɣanib, d aḥric i wumi nsemma: « Tasleḍt tamesɣanibt n temseεraq », anda i d-nessewzel awal ɣef tmiḍranin-agi: Tamesɣanibt, Tasnukyest, Aɣanib, d tuggna. Nessegza-d yal tugna n uɣanib i d-nekkes seg yal timseεraqt imi yal yiwet s unamek-is d wazal-is. Akken neẓra, ugtent tugniwin n uɣanib deg uḍris aseklan ladɣa deg inan wezzilen, tid i d-nufa deg temseεraq: Takanit, tumnayt, tasmiddant, tamissemt, tangissemt, tasilhut d tenmegla, tugna n wallus d leṣnaf-ines, ama seg tama n yimesli (taseɣrit, tasergelt, tameɣrut) ama seg tama n wawal, nerna nebder-d tugniwin nniḍen am umsadeɣ d tzengurda. Akka i nessaweḍ ad nessemgired gar tugniwin n uɣanib, ad nissin tarrayt n tesleḍt n uɣanib n yeḍrisen iseklanen. Akatay-nteɣ yefra, akken i iferru uɣbel, ma yella uɣbel yellan nessaram ad yefru, wa ad yili d amedya i wayen ara t-id iḍefren seg yinadiyen i t-yecban, i wakken ad yissin uqbayli tasekla-s, tasekla-nneɣ ilaq ad tebbaεzaq gar tsekliwin nniḍen, ɣef way-a timseεraq ilaq ad d-ttwabedrent ɣer yal iles n uqbayli.Item Aheggi n usenfar asnalmudan n udlisufus n uswir wis semmus deg uɣerbaz amenzu(Université Mouloud Mammeri de Tizi-ouzouا, 2016-10) SIFOUANE, Rima; TALEB, LouizaItem Akala n ulmud n usenfali s tira n yinelmaden n uswir wis kraḍ n tesnawit(UMMTO, 2018) ABDELLI, CYLIA; HABES, CHAHIRAItem Akenni gar usfru « Lmursel » id igmmer Mouloud Mammeri d usefru « Aṭṭir » i yeccna « Matoub Lounes »(Université Mouloud Mammeri, 2023) ZAOUD Fatima; ZIANE LilaDeg tazwara n tezrawt-aleqdic-nteɣ yettwabna ɣef yiwen n usteqsi agejdan , Deg-s nebɣa ad nẓer amgired yellan deg usefru id yegmer MAMMERI Mouloud , “Lmursel ”, d asefru yecna,MATOUB Lounes , “ A ṭṭir ”amgired yellan gar isefra agi yella-n ama seg tama n talɣa ama seg tama n unamek , imi seg tama tamezwarut d asefru aqbur ( lmursel ) ma yela d wis sin d asefru atrar (A ṭṭir ) . Deg uḥric amezwaru, nmeslay-d deg-s ɣef tsekla taqbaylit s umata , nfern-d tawsit seg tewsatin-is d tamedyazt anda id nehder fell-as stelqayt ama seg tama n tmedyazt timawit d tmedyazt tatrart d tulmisin-nsen-t. Ma yella d aḥric wis sin yella-dusenked d umedyaz Lounes Matoub.Deg uḥric-agi id nufa tiririt ɣef usteqsi-nneɣ , imi nexdem tasleḍṭ i sin yisefra nufa-d d akken tadyant tecrek ɣas akken mgaraden deg lweqt imi yal asefru d acu n tedyant id t-id-yesneṭqen , daɣen nufa-d amgired ula deg talɣa imi asefru “Lmursel”, d asefru ɣezzifen yesɛa sin n lemdiḥ yiwen, mi iruḥ “Ḥmed” ɣer lḥiǧ , s ɣur-s yedda di zehwa n lɛesker n Ṭurk , lemdiḥ wis sin, mi yemmut “Ḥmed” , ma yella d asefru “A ṭṭir” d asefru wezzilen , anda Matoub.L yerra sin lemdiḥ-agi d yiwen n usefru . Ma yella d aḥric wis krad , d aḥric n “uɣanib” anda id newwi awal ɣef talɣa (Tameɣrut, Akat , Takanit , d userwes ...atg) anda id newwi imedyaten seg sin isefra “ Lmursel ” , d ,“A ṭṭir” , nerna-d akat n sin isefra Ɣer taggara, ayen akk id nebder seg uḥric amezwaru alama d aḥric wis krad ad naf dakken tasekla taqbaylit d tasekla tamerkantitItem Aktawal n yimɣan: tasleḍt n umawal n yimɣan di tuddar n yiwaḍiyen (Ccarfa, At Buwaddu )(Université Mouloud Mammeri de Tizi-Ouzou, 2017-10) BAƐZIZ, NAWAL; ḤAMAR, WIZAItem Aktawal n yiɣersiwen gar snat n tantaliwin n Tmaziɣt (Taqbaylit,Tamẓabit) tasleḍt d userwes(Université Mouloud Mammeri de Tizi-ouzouا, 2016) CHOUBANE, Lyes; GHANEM, ArezkiItem Aktazal n yisenfaliyen s tira n yinelmaden n uswir wis ukkuz n uɣerbaz alemmas.(Université Mouloud Mammeri de Tizi-Ouzou, 2017) OUAKOUAK, Siham; KACI, ThinhinanItem Alsaski n kar n yiẓuran n tmazight seg wawalen n teqbaylit (Tamẓabit, tamazight n lmarruk d tfegigit)(UMMTO, 2018) RAMDAN, Fazia; SAIDOUN, NabilaItem Altération de la racine léxicale en berbère Etude comparative de quatre dialectes berbères : kabyle, tamazight du Maroc Central, touareg et ghadamsi(Université Mouloud Mammeri, 2023) AKROUR ArezkiItem Alternance des langues dans la ville et la haute ville de Tizi Ouzou. « L’arabe de Tizi Ouzou, le kabyle et le français ».(Université Mouloud Mammeri, 2023-07) BELKACEM YacineTimetti tazzayrit tettwasen s tuget n tutlayin issexdamen yemdanen deg tmeslayt-nsen n yal ass. Tutlayin-agi d taɛrabt, tafransist d teqbaylit. Aya-agi yekcem deg taɣult n tesnillesmetti id-ijemɛen akk tumanin-agi yeɛnan asemres n tmeslayin-agi. Amahil-nneɣ icud ɣer usentel n usemres n tutlayin id nebder, iwumi neqqar « Timlilit ger tutlayin deg temdint n Tizi Uzzu, ladɣa imezdaɣ n temdint ufella « La haute ville ». Tamsalt-agi teɛnayaɣ d wakken llan waṭas n yisental i nezmer ad nekkes seg-s. Deg temdint n Tizi Uzzu, negra-d tamawt d akken imdanen yettidiren deg-s, seqdacen deg tmeslayt-nsen tagruma n wawalen id-yekkan seg tutlayin niḍen. Maca, taɛrabt n Tizi Uzzu, ur tcuba ara taɛrabt n temdinin niḍen n lzzayer, acku tmal cwiṭ ɣer teqbaylit d akken tesɛa aṭas n wawalen yeqwa deg-sen uṛeṭṭal, ama deg umawal ama deg tseddast akked cwiṭ n urwas. Aya-agi dɣa iɣ-yeǧǧan ad nawi ɣef usentel-agi. Ma d tutlayt tafransist, tesɛa yiwen usemres yemmal-d d akken maci akk imdanen zemren-as, daɣen teɛna s tuget imdanen yeɣran, yesɛan kra tmusniwin deg uqaru-nsen. Isteqsiyen iɣ-icuɣben deg tazwara, ma yella d ssaḥ dɣa imezdaɣ n Tizi-Uzzu ssexlaḍen ger aṭas n tutlayin mi ara ad meslin ? D acu-ten irmusen « phénomènes » icuden ɣer taɣult n tesnillesmetti i nezmer ad nekkes deg temsalt-agi ? Iwakken ad yefru ugur-agi, neffaɣ ar wannar, nextar-d kra imsalliyen iwumi nexdem iseklas meslayen-d deg-s. Ilaq ad ttezṛem d akken deg temdint taɛlayant yewɛar aseqdec n temsalt-agi acku ur ḥemlen ara win ara ad asen-ihedren ɣef tutlayt-agi taɛrabt isemrasen. Yewwi-d almi nessawel i kra n tmusniwin-nneɣ akken ad aɣ fetḥen tiwwura n wannar-agi. Akken ad yettwafhem usentel-agi, nerna-d kra unadi ɣef umezruy n temdint n Tizi Uzzu ara aɣ-iɛawnen deg leqdic-agi. Amahil-agi yebḍa af kṛaḍ n yexfawen. ixef amenzu, nefka-d tibadutin n kra imusnawen deg taɣult-agi nerna nefka-d tibadutin-nneɣ : - Acuddu gar tutlayin, Arwas, Attafttar n tutlayin, Awalen iṛeṭṭalen, Aẓayer n tutlayin, Tadamsa tasnalsant., Tamyiflayt, Tasintlayt, Tutlayt. Ixef wis sin, ad naf deg-s amezruy icuden ɣer temdint n Tizi Uzzu. Nsemres deg-s kra idlisen n imaruten yesnen akken iwata tamdint-agi acku kren-d deg-s anda ara ad naf ineḍruyen seg mi id-kecmen iɛutmaniyen ɣer Tizi Uzzu almi teffeɣ Fransa seg-s. Nnig waya, kukren yemsaliyen ad aɣ-d-ḥkun ɣef tmunent tazzayrit. Nefka-d deg ixef-agi tiḥila isxedmen iṭurkiyen akken ad awin laḥkum n Tizi-Uzzu, nerna nsegza-d kra twaculin tiṭuṛkiyin inusben leqbayel, ladɣa tawacult BELQAḌI. Nmeslay-d daɣen ɣef asmi id-kcem Fransa ɣer Tizi Uzzu, ddaw laḥkum n uɛsekri BUGEAUD yellan d sebba n waṭas ineḍruyen iɛeddan ɣef Tizi Uzzu deg useggas n 1844. Nerna nefka-d tutlayin issemrasen deg lwaqt ni n ustaɛmer. Ma d ayen yeɛnan ixef wis kṛaḍ, nsegza-d ayen id-nufa gar tumanin yellan deg tmeslayt n ugdud yellan deg temdint n Tizi Uzzu, nekkes-d kra n tɣawsiwin id yesbegnen d akken unekcum gar tutalyin-agi ɣef id nemmeslay. Nufa-d tumanin yeɛnan timsislit, nenna-d d akken imezdaɣ n temdint-agi ssemra-sen s waṭas timsislit taɛrabt deg wawalen n teqbaylit. Llan daɣen kra n tumanin yeɛnan taseddast taqbaylit yeṭṭuqten s tussda daxel n tmeslayt taɛrabt. Nwala d akken imesdurar id-yettṣubun ɣer temdint snulfan-asen-d i imezdaɣ n temdint ufella yiwen wawal qaren-as “Zdimuḥ”. Awal agi yettuneḥsab d aɛayer ɣer imezdaɣ-agi, qaren-d d akken awal agi d awal n berra kan. Ur ilaq ara afraq-agi gar ugdud n Tizi Uzzu. Timsal yecban tigi, leqdic-nsen yeḥwaǧ sbeṛ, acku yal yiwen yesɛa tamuɣli-ines ɣef tmeslayt-is, llan wid ur iqeblen ara ad walin yiwen yettnadi af temsalt-agi. Aya-agi ur yelli ara kan deg Tizi Uzzu neɣ deg tmurt n Lzzayer kan, yella deg tmura akk niḍen n ddunit, acku ur yelli wamek ur ttemlilint ara tutlayin gar-asent. Amek id-yenna umusnaw Luc BENTZ : « A trop vouloir préserver la langue d’une prétendue corruption, on risque de la tuer en l’embaument ». Amusnaw-agi yebɣa ad yessebgen d akken tutlayt am umdan, ur tezmir ara ad ttidir waḥdes, teḥwaǧ tutlayin niḍen iwakken ad tekcem deg wannar n tmettiyin niḍen ara ad-tt-yeǧen ad ttwasemres aṭas. Ma d ayen yeɛnan tametti n Tizi Uzzu, tezwaṛ aṭas deg tutlayin, acku leqbayel ḥemlen ad isinen, ad lemden aṭas n tutlayin, maca daɣen ur ilaq ara ad nestahzi s tutlayt-nneɣ taqbaylit.Item Amawal aɣurbiz yettusmersen deg unnar n uselmed n tutlayt tamaziɣt deg uɣerbaz amenzu, ɣer yiselmaden d yinelmaden-nsen ? deg temnavin n wat wasif, at yanni d tizi ɣennif(Université Mouloud Mammeri Tizi-Ouzou, 2022) HALOUANE, Touderth; GUEROUI, RbihaItem Amawal n ṛadyu s tmaziɣt : Aslaḍ n wawalen yellan d usumer n kra n wid ixuṣṣen(Université Mouloud Mammeri de Tizi-Ouzou, 2016-11) HADI, Newwara; MESBAḤI, LindaItem AMAWAL N UXXAM LEQBAYEL AQBUR GAR SEDDIS N LWILAYAT « TIZI WEZZU, TUBIRET, BGAYET, SEṬṬIF, BUMERDES, BURǦ BUƐRARIǦ »(Université Mouloud Mammeri de Tizi-Ouzou, 2016-10) ƐELLUC, Radiya; BELAḤSEN, Jugurta