L’étude linguistique de l’emprunt dans les deux pièces théâtrales de MUḤAND U YEḤIA « MUḤIA : Si leḥlu, Muḥend u caꜪban. »
| dc.contributor.author | Belkhir Sarah | |
| dc.contributor.author | Benali Lydia | |
| dc.date.accessioned | 2024-07-18T08:28:33Z | |
| dc.date.available | 2024-07-18T08:28:33Z | |
| dc.date.issued | 2023 | |
| dc.description | 130p.; 30 cm. (+CD-Rom) | |
| dc.description.abstract | Tultayt n tmaziɣt d yiwet gar tutlayin tiqburin i d-yeqqimenar ass-a, zik tella kan deg yimi, ama s tmucuha i d-sawalen neɣ isefra d yenzan, macca tura tezger i timawt tuɣal tettwaru am nettat am tutlayin nniḍen. Tettwaselmd deg iɣarbaze, Imi imaziɣen ddren d waṭas n yegdude niden, timlilit agi nsen yeglad s umyarḍal n yidelsan d tutlayin tibraniyin, daya i yeḡḡan ad semarsen awalen ijentiḍen. Deg tezrawt-agi nneɣ newwi-d awal ɣef « unadi asnilsan n wawalen ireṭṭalen di tmezgunin n MUHIA ».Id nekkes di : -Si leḥu, Muḥend u caban. Deg unadi-agi-nneɣ ad neɛreɛḍ ad d-naf ma yella ubeddel deg tutlayt n temaziɣt mi d-kecemen deg-s wawalen ireṭṭalen (ama d wid n taɛrabt neɣ d wid n tefranssist) ? Axeddim-nneɣ yebḍa ɣef sin yixfawen: Deg yixef amezwaru, newwi-d awal ɣef wawal areṭṭal s umata. Di tazwara nefka-d tibaduyin i wawal areṭṭal, syin akin newal-d annawen n wawalen ireṭṭalen ad naf garasen: Amarḍil anemawal. Amarḍil injerumen. Amarḍil aseddasay. Amarḍil asnimesli (tasnimslit). Amarḍil amsisla Syin akkin newala-d sin wannawen ireṭṭalen niḍen: amarḍil agensay d awalen ireṭṭalen i d yettilin gar tantaliyin n tmaziɣt. Amarḍil azɣaray d awalen ireṭṭalen i d yettilin gar tutlayin tibaraniyin. S yin akin newala-d: asidef n wawalen Ireṭṭalen: Asidef Asnamki: d ayen yenan abeddel n unamek n wawal: Md : ccix anamek-isamezwaru : vielle homme Ccix anamek-iswis sin ensignant - Asidef amsislan: d abeddel n kra n yeḥricen deg Wawal: amubeddel n tergalt « b » -Asidef asnalɣaw: d abeddel n wawal deg talɣa Deg yixef Wis sin nga tasleḍt i wawalen irettalen i d-nekkes deg tmezgunin yemgaraden n MUḤYA. Degyixef agi nesleḍ awalen ireṭṭalen akka: tawsit d umḍan d temzra- nsen, anta tutlayt ANSI i d-kkan amek bedlen ɣer tutlay ttaqbaylit, ama di talɣa ama deg umsislan, ama deg unamk, llan n kra n imarḍilen ulac d acu i ibeddlen deg-sen mi ten-id neww seg tutlayt aberranit, llan daɣen wid ibeddlen mi i ten-nessemres deg tutlayt n tmaziɣt. Ɣar taggara n leqdic nneɣ nufa-d d akken MUḤYA yessmres aṭas awalen ireṭṭalen, ladɣa wid n teɛrabt. | |
| dc.identifier.citation | Etude linguistique Amazigh | |
| dc.identifier.uri | https://dspace.ummto.dz/handle/ummto/24187 | |
| dc.language.iso | fr | |
| dc.publisher | Université Mouloud Mammeri | |
| dc.subject | Etude linguistique | |
| dc.subject | Les pièces théâtrales | |
| dc.subject | Les emprunts | |
| dc.subject | Les emprunts à l’arabe | |
| dc.subject | les emprunts au Francais | |
| dc.title | L’étude linguistique de l’emprunt dans les deux pièces théâtrales de MUḤAND U YEḤIA « MUḤIA : Si leḥlu, Muḥend u caꜪban. » | |
| dc.type | Thesis |