Essai d’établissement de la catégorie des adverbes en kabyle.
| dc.contributor.author | MAGUENINE, SARAH | |
| dc.contributor.author | MADDI, KATIA | |
| dc.date.accessioned | 2023-01-30T13:22:56Z | |
| dc.date.available | 2023-01-30T13:22:56Z | |
| dc.date.issued | 2021 | |
| dc.description | 59p.; 30cm.(+cd) | en |
| dc.description.abstract | Amahil-nteɣ, yerza tutlayt n tmaziɣt, taɣult n tesnilest d tazrawt n umeslay d tutlayin, akken terza tajerrumt d tessmilest d tasnalɣa d tseddast … Nexdem ɣef yiwet n taggayt di tseddast « umernu », nra ad nwali ma yella taggayt- agi tesɛa timtar di talɣa am akken iten-yesɛa yisem, umyag, arbib …Acku nger tamawt belli aṭas n wawalen ttusemman d imerna, maca mgaraden di talɣa. Amernu, di teqbaylit d yiwen i nessemras akken ad iguccel yiwen n wawal di tefyirt, yezmer ad yili d amyag neɣ d isem. Tamukrist : Amek i nezmer ad nesbgen asismel n taggayt n imerna di tutlayt taqbaylit ? Akken ad d-nerr tiririt ɣef tmukrist -nteɣ, id nefka ad yeddu unadi-nteɣ akken iwata nebḍa-t ɣef sin yeḥricen : Ixef amezwaru, d asesmel n taggayin tilnamkayin timazrayin, nebder-d yal asismel s usebdad-is(dans différentes périodes temporels) , yal amaru yefka-d rray-is deg wayen yeɛnan amernu d usesmel-ines nbeder-d ; Martinet.A innad akken :« imerna senɛaten-d i yiwen-nsen tawuri-nsen s daxel n tefyirt ur ḥwaḡen ara aferdis i wakken ad sbegnen tawuri-nsen » BASSET.A : deg yiwen n udlis i wumi i semma ‘’ élément de grammaire kabyle’’ deg-s yebḍa imerna ɣef 06 n taggayin( imerna n wakud, n wadeg, n tsemekta, n tɣara, n tilawt, n tibawt). BENTOLILAT, F « grammaire fonctionnelle d’un parler berbère (Maroc) », yemmeslay-d ɣef imerna n tibawt,n usisten, n usidmer… Ixef wis sin, tasleḍṭ n yimerna d twuriwin-nsen tiseddasiyin ;Nesbadu-d amernu s umata , syin nebder-d amyaru agejdan i yexedmen fell-asen ; SALEM.CHAKER, deg tezrawt n dukṭura : « un parler berbère d’Algérie », yesbgen-d takukidt n yimerna di teqbaylit akked d twuriwin-nsen yettbeddilen di tefyirt ɣer tayeḍ. Iḥeseb amernu d ameglas ilelli. ɣef waya i d-yegra umernu aɣbel meqqren ama deg tjerrumt taqburt ama deg tesnillest tamensayt, ulac acu i aɣ-icudden ɣer tayunin yesɛan yiwen wassaɣ. Imerna d tagrumma n tayunin tiseddasiyin ur yeɛdilen ara : Amgired deg temyezgit : Amernu + amqim awsil (drus + as) D amernu igles-it umeqqim « as ». Kra nniḍen d ireṭṭalen ur yezmiren ara ad icud ɣer-sent umqim awsil.Akken daɣen nezmer ad naf : Ur ɛdilen ara deg wassaɣ aseddasi : Tayunin i yezemren ad ilint d iseɣra. Md. : Timẓin-agi, n tura. « tura » deg tefyirt-a d aseɣru acku teḍfer-it-id tenzeɣt »n ». Imerna i d-yekkan seg yisem : Md : Timẓin-agi n tura. « tura » deg tefyirt-a d amglas n yisem « timẓin ». Akken daɣen a naf BUILES. Yessemres kraḍ n les procédés syntaxiques ; La position, tinzaɣ, timunent taseddasayt. Taggrayt :Deg unadi-nteɣ neffeɣ-d s yiwet n tmuɣli belli awalen yettusemman d imerna ur sɛin ara timitar swayes ara ten-neɛqel di talɣa belli d imerna, ɣas ma deg unamek yakan llan wid yettwaɛqalen akka am yimerna n tesmekta. Ma yella di tseddast, iban-d belli amernu mazal-it iseɛɛu tiwuriwin i yes a yisem neɣ tikkwal nettaf-it-id deg umḍiq n tenzaɣ, ay-agi ur yessewham ara imi d tiwuriwin n yisem ansi akken i d-yekka ay mazal deg-s. | en |
| dc.identifier.citation | Linguistique et Didactique | en |
| dc.identifier.uri | https://dspace.ummto.dz/handle/ummto/19300 | |
| dc.language.iso | fr | en |
| dc.publisher | Université Mouloud Mammeri Tizi-Ouzou | en |
| dc.title | Essai d’établissement de la catégorie des adverbes en kabyle. | en |
| dc.type | Thesis | en |