L’application de l’approche par compétence et la pédagogie de projet au niveau de l’expression écrite de la langue amazighe au cycle moyen (le cas de la wilaya de Boumerdes)
Loading...
Date
2020
Authors
Journal Title
Journal ISSN
Volume Title
Publisher
UNIVERSITE MOULOUD MAMMERI TIZI-OUZOU
Abstract
Tutlayt d ttawil n teywalt gar medden (tamɣiwent tamutlayt). Tamaziɣt d tutlayt i
ttmeslayen watas n yimezdaɣ n tefriqt n ugafa, d tutlayt n lejdud swayes ssenfalayen ɣef
yihulfan d tiktiwin-nsen. Tutlayt-a teḍha-d d taberranit seg wasmi teffaɣ fransa seg Lezzayer,
armi d aseggas n 2002 i tuɣal d tutlayt taɣenawt, ma d tunsibt tuɣal deg useggas n 2016.
Iwakken ad yennerni uselmed deg Lezzayer, imḍebbren teɛna temsalt, beddlen
anekmar s yiswiyen s unekmar s tzemmar (APC), yebda usemres-is deg useggas n 2003.
Anekmer s tzemmar, d tamudemt (mode) tasensegmit i yebdan tettsiɣ deg umadal deg
yinagrawen n usegmi. Tasensegmit-a tegla-d s wudem amaynut n uselmed deg wayen yerzan :
iswan, tarrayin akked uselmed deg tneɣrit. Tasensegmit-a tettarra inelmaden saɛɛun tamussni,
yerna ad ten-terr zemren. Iwakken anelmad ad yelmed akken iwata ilaq ad yili deg tugnatin
ideg llant tmusniwin (Tagnit-ugur).
Xas akken yella-d ubeddel n unagraw n usedwel mazal yella lexsas ladɣa deg usenfali
s tira di tmaziɣt. Ɣef waya i nra ad nexdem anadi ɣef usemres n unekmar s tzemmar deg
usenfali s tira deg uswir n ulmud alemmas n ugezdu n Bumerdas.
Agnu
Akken ad naweḍ ɣer yiswi n unadi-nneɣ nheyya-d kra n tuttriwin ara yebnun agnu-a :
1. Iselmaden n tmaziɣt semrasen anekmar s tzemmar d uselmed s yisenfaren deg usenfali s
tira ?
2. D acu-ten wuguren i d-ttmaggaren yiselmaden n tmaziɣt deg usemres n unekmar s
tzemmar akked uselmed s yisenfaren deg usenfali s tira?
Turdiwin
Almend n ugnu-a, nezmer ad d-nefk turdiwin-a:
Iselmaden semrasen anekmar s tzemmar d uselmed s yisenfaren deg usenfali s tira.
Iselmaden ttmaggaren-d kra n wuguren yerzan: Asileɣ n yiselmaden, drus n wakud i asfkan
i uselmed n ufares s tira Afran n usentel d yiswi-s :
Aṭas n tmental i aɣ-yeǧǧan ad nefren asentel-a, gar-asent:
Lexsas n tmussni n yiselmaden ɣef usbeddi n unekmer s tzemmar.
Lexsas n wakud i ttmeddun i usenfali s tira.
Aswir n yinelmaden yuder ledɣa deg usenfali s tira.
Iswan n tezrawt-nneɣ ttugten, mačči d yiwen, maca iswi agejdan d asemres n unekmar
s tzemmar d usnerni n usenfali s tira n tmaziɣt deg ulmud alemmas.
Assisen n umahil:
Nebḍa amahil-a ɣef kraḍ n yixfawen .
Deg yixef amenzu, newwi-d awal ɣef umezruy n tmaziɣt, nemmeslay-d ɣef wuguren i
d-temugger tmaziɣt deg ubrid-is seg lqarn 19 armi d ass anda i tuɣal d tutlayt tunsibt deg
useggas n 2016. Newwi-d diɣen awal ɣef udlisfus d twuriwin-is d wayen yeɛnan adlisfus n
tmaziɣt.
Deg yixef wis sin, newwi-d ɣef unekmar s tzemmar, aselmed s yisenfaren akked
ufares s tira.
Deg yixef wis krad, nga tasleḍt i tririwin n yiselmaden almend n yisteqsiyen i asennefka
ɣef wayen yeɛnan asemres n unekmer s tzemmer d uselmed s yisenfaren deg usenfali s
tira deg ulmud alemmas.
Tagrayt:
Deg tesledt i nexdem, nufa-d belli aṭas n yiselmaden i yessemrasen anekmer s
tzemmar d uselmed s yisenfaren deg usnfali s tira, maca ttmaggaren-d aṭas n wuguren.
Deg taggara nessaram ad nili nexdem tazrawt-a i wakken ad nessenfel deg-s ɣef
usentel-nneɣ, ad nessebgen uguren i d-ttafen yiselmaden n tmaziɣt deg uselmed deg ugezdu n
Bumerdas
Description
30cm.; 79p.; tabl.+cd
Keywords
Citation
ETUDE LINGUISTIQUE